Contingut d'usuari Aquest contingut ha estat redactat per un usuari d'El Periódico i revisat, abans de publicar-se, per la redacció d'El Periódico.
"Tinc 77 anys, vaig en cadira de rodes i em costa entrar a l'edifici on visc"
undefined32019954 barcelona barcelones 30 11 2015 sociedad fotos pa180909175129
Pere Traveria
Sóc una persona de 77 anys. Em moc en cadira de rodes i tinc moltes dificultats per fer quatre passes sense recolzar-me. Visc en un pis per gent gran, La Capa de la Marina de la Zona Franca, en unes condicions que el meu estat de salut fan cada dia més precàries. Les portes no estan dissenyades per cadires de rodes. Costa entrar i sortir de l’edifici perquè la porta del carrer va dura i m’obliga a alçar-me de la cadira. També per passar la porta de l’apartament he de saltar un obstacle i, tan una com l’altra, així com les interiors del pis són molt justes. Només hi ha un ascensor; si s’espatlla ens quedem aïllats a casa, perdem visites mèdiques, etcètera. Els taulells de la cuina són massa alts per treballar-hi. No tinc dutxa i per entrar i sortir de la banyera necessito sempre una persona que m’ajudi. I les despeses d’adaptació i reparacions van a càrrec dels residents, persones amb una disposició econòmica molt limitada, amb problemes per arribar a final de mes.
Entretots
A més, els dies festius i les vacances, amb més de 40 persones grans, no hi ha ningú a càrrec de l’edifici a qui acudir en cas de necessitat. Persones mortes aquí, van tardar dies a trobar-les. En el meu cas, com he dit, sense gairebé autonomia, i sense reconeixement oficial del meu grau de dependència, m’he de pagar ajudes extres els dies festius per cobrir els mínims d’higiene i alimentació.
Porto anys comunicant les condicions de l’edifici al Patronat de la Vivenda i al Consell del Districte Sants Montjuic sense resultats. També fa gairebé tres anys que lluito perquè se’m reconegui la meva dependència. Una cosa i l’altra sense gaire èxit. Diuen que la culpa és de la crisi econòmica, però també diuen que ja s’ha acabat. Mentrestant, el meu dia a dia, com el de tanta gent gran, no para d’empitjorar.
Participacions delslectors
"Quan ens diuen que 'la pau mundial és en perill' cal recordar que el diàleg pot resoldre conflictes"
Llúcia Oliva i Xavier Giró Grup de Periodisme per la Pau del CPC. Sant Cugat del Vallès
Mésdebats
El debat
- La malaltia continua desbocada a Catalunya i ja registra més d’11.000 casos
- Desencallada la reforma de l’avinguda de Roma
- Els súpers amplien l’oferta de plats llestos per menjar ‘in situ’
- Preocupació a Badalona pel caos de cotxes a l’entorn de Can Ruti
- Fons Next Generation, palanca per transformar Catalunya i Europa
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Publicada a Austràlia Enquesta prohibida de les eleccions a Catalunya: tercer sondeig
- Entrevista a Alberto Ayora, president de la FEDME Per què Espanya és un país ideal per a l'escalada
- Alberto Ginés, Erik Noya, Leslie Romero i Carla Martínez davant la seva oportunitat Olímpica: arriba l'examen per a París 2024
- Iberdrola reforça la seva aposta perla igualtaten l’esport